La seua implicació en la conservació i recuperació del patrimoni cultural de Morella avalen el lliurament de la màxima distinció de la ciutat

Joaquim Dolz Mestre ha fet una gran tasca per evitar la pèrdua de sabers populars i tradicions de la comarca dels Ports

Francisco Antonio Medina Candel ha restaurat escultures, murals i peirons a les comarques dels Ports i el Maestrat

L’Ajuntament de Morella ha celebrat avui el ple extraordinari per a aprovar, a proposta de l’alcaldia, la concessió de les creus de Santa Llúcia 2025. Joaquim Dolz Mestre i Francisco Antonio Medina Candel rebran la màxima distinció de la ciutat el pròxim dimarts 7 de gener en un acte cívic a la Sala del Justícia a les 13.00 hores aprofitant la festivitat del patró de Morella, Sant Julià. La creu de Santa Llúcia es concedeix per a reconèixer aquells mèrits especials, qualitats i circumstàncies singulars que ajuden a la construcció de la ciutat a través de la seua feina diària i al manteniment de les tradicions i costums com han fet estes persones durant dècades.

L’alcalde de Morella, Bernabé Sangüesa, ha destacat que “Ximo Dolz i Fran Medina han contribuït a la recuperació i conservació del nostre patrimoni cultural a través de la investigació i difusió” i ha afegit que “des dels refranys i les tradicions populars fins a la restauració dels peirons i altres escultures, han sigut dues persones molt involucrades en la cultura morellana”. El primer edil ha explicat que “la creu de Santa Llúcia s’atorga per a reconèixer el treball i l’esforç de les persones i col·lectius amb Morella i estes persones reuneixen motius de sobres per a rebre la màxima distinció de la ciutat”. Finalment, ha aprofitat “per a felicitar a Ximo i Fran per la seua tasca en la recuperació del patrimoni cultural i agrair-los que acceptaren este reconeixement”.

Joaquim Dolz Mestre

El folklore i la cultura vernacla d’un territori és una part fonamental per entendre una societat, per entendre com s’ha forjat i com ha arribat fins als nostres dies. En aquesta cultura hi ha moltes variants, la festiva, tradicional, religiosa, patrimonial, idiomàtica… Un tipus de cultura que s’ha anat traslladant de generació rere generació, però que en les darreres dècades ha sofert un retrocés en molts dels seus aspectes. En Morella, aquesta pèrdua ha estat notòria en moltes tradicions, i tot i que en algunes d’elles s’ha aconseguit recuperar, vinculades habitualment alguna festivitat, hi ha una part que continua caient en l’oblit. Aquesta és la cultura popular de les mateixes persones d’arreu del terme municipal. Des dels refranys fins a les peregrinacions, els peirons, els masos, els dits i els fets. Tot allò que ens ha fet arribar fins ací com ara som.

Aquesta tradició s’ha anat perdent al llarg de les dècades, però hi ha persones que lluiten perquè aquests coneixements i sabers populars continuen ben vius. Un d’aquests és el morellà Joaquim Dolz Mestre, qui naix a Morella el 12 d’abril de 1957.

Durant la seua vida Ximo Dolz ha lluitat per aglutinar i transmetre uns valors d’una societat ja a punt de desaparéixer amb uns sabers propis de la vida en el terreny, cuidant-lo i estimant-lo. La vida als masos on els refranys i dites populars eren una lliçó i aprenentatge de vida i on el ritme era diferent de l’actual. A més, Ximo ha estat una figura clau durant les darreres dècades al capdavant dels volantins, la figura festiva representativa del seu carrer, el carrer dels masovers, el carrer la Font on en els darrers anys va revolucionar la festivitat de la montà de la barra amb Gertrudis, Pablo i Cleopatra ben presents.

En la seua extensa biografia professional s’ha de ressaltar el seu treball en el camp de l’aprenentatge de llengües i de la didàctica, en especial per la seua contribució a l’interaccionisme sociodiscursiu. És professor honorari al Departament de Ciències de l’Educació de la Universitat de Ginebra i membre del grup de recerca GRAFE.

Va iniciar els seus estudis amb una Llicenciatura en Ciències de l’Educació a la Universitat Autònoma de Barcelona (1979), seguida d’un màster en didàctica de les llengües (1981) i un doctorat a la Universitat de Ginebra (Suïssa) (1990) i un postdoctorat a la Universitat Charles-de-Gaulle de Lilla (França). Tot i els seus inicis en territoris com Galícia, la gran part de la seua activitat professional i acadèmica es desenvolupa a Suïssa.

Francisco Antonio Medina Candel

El patrimoni d’un poble és aquell llegat artístic que una societat deixa al futur, a les pròximes generacions. Aquest llegat ha estat en perill durant molts anys en motiu de guerres, vendes, espolis o el simple abandó, però actualment, amb la consciència d’un segle que ha de valorar aquest llegat, és el moment de valorar-ho i recuperar-ho. Les institucions tenen aquesta obligació com a garants de la protecció patrimonial, però en moltes ocasions són persones humils les que impulsen aquestes recuperacions i restauracions de parts del nostre patrimoni. Persones que volen recuperar aquell valor artístic i no deixar perdre-ho en l’oblit.

Un d’ells ha estat el morellà, Francisco Antonio Medina Candel va nàixer a Morella el 23 de gener de 1963 al si d’una família de músics.

Té la llicenciatura de belles arts per la Universitat Politècnica de València, en les especialitats d’escultura (1986) i restauració de béns culturals (1996). Professor d’ensenyament secundari, ha compaginat aquesta activitat amb la restauració de béns culturals, especialitzant-se en l’escultura amb pedra, encara que també ha treballat en pintura mural i ha realitzat treballs en talla de fusta.

Entre les obres que ha restaurat cal destacar: El Sepulcre dels Vallterra a la Catedral de Sogorb i La Creu del Prigó Cobert al Reial Santuari de la Font de la Salut a Traiguera. Així com nombrosos peirons, també coneguts com a creus de terme, de la Comarca dels Ports i el Maestrat.

Com a escultor en Morella en els darrers anys ha realitzat la restitució a l’Altar Major de l’Arxiprestal de les talles de fusta, a tamany natural, de sant Teodor i sant Julià destruïdes el 1936. Aquestes imatges van ser tallades fidelment partint de fotografies d’arxiu.

Ha col·laborat en diverses publicacions. És coautor del “Catalogo Monumental de Castellfort” i “Grisallas de Castellfort y Albocàsser”. Autor del llibre: “Els Peirons”. Cruces monumentales de piedra de la antigua Bailía de Morella (S. XIV XXI) on va aconseguir comptabilitzar i estudiar un total de vuitanta-dues creus de pedra repartides per trenta-cinc poblacions i pedanies. Darrerament, també ha estat treballant juntament amb l’associació i el veïnat de Xiva en la recuperació del peiró del poble que sembla que aquest 2025 podrà tornar a lluir en el camí cap a Forcall. A més, al llarg dels anys ha col·laborat en diferents restauracions com les dels cabuts o gegants de la localitat, l’àliga o una rèplica de la creu de les tres testes coronades.